I CONGRÉS DE CATEQUESI DE CATALUNYA I LES ILLES

Text íntegre del document final

INTRODUCCIÓ

1. El 17 d'octubre de 1992 començàvem, a Montserrat, el «I Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes». Des d'aquesta data i fins al febrer de 1994, els prop de 9.000 catequistes participants al Congrés han treballat en grups tres grans temes: «La catequesi», «El catequista», «En quin món fem la catequesi». Cada grup ha respost per escrit tres qüestionaris de preguntes obertes corresponents als tres temes esmentats. Les respostes dels grups als qüestionaris han estat molt riques, tant en el sentit de presentar una àmplia gamma de constatacions, suggeriments i peticions, com en el d'oferir reflexions assenyades i profundes sobre la realitat de la catequesi a les nostres diòcesis.

Partint d'aquestes respostes, el SIC ha elaborat unes constatacions i unes propostes que ara fem públiques. En primer lloc, presentem les constatacions. S'ha procurat que fossin breus i que reflectissin allò que és més comú i rellevant en les respostes dels catequistes. D'altra banda, atès que les preguntes eren obertes, s'han sistematitzat d'acord amb la triple divisió corresponent als blocs de treball esmentats.

Capítol I
CONSTATACIONS

1. LA CATEQUESI

CONCEPTE DE CATEQUESI

2 El concepte de catequesi no és prou conegut i en la pràctica no es troba el camí per fer que la nostra catequesi contempli de manera equilibrada les quatre dimensions d'una iniciació cristiana integral: entendre, celebrar, viure i testimoniar l'Evangeli del Regne.
3 Això fa que difícilment el catequitzand pugui assolir aquella maduresa de la fe que té com a centre el Crist, Paraula de Déu fet home.
4 La pregària, la celebració de la fe i la vida queden poc integrades en el desenvolupament del procés catequètic.
5 La nostra catequesi, en general, no acaba de ser un procés catequètic perquè a la pràctica, moltes vegades es redueix a la preparació per a la recepció dels sagraments.

TIPUS DE CATEQUESI

Adults

6 Es reconeix la importància, prioritat i urgència, de la catequesi d'adults.
7 En els responsables de la pastoral, preveres, religiosos/es i laics/ques compromesos hi ha un interès creixent per a la formació cristiana dels adults.
8 Però, fins ara, no s'han assolit grans resultats a l'hora d'implantar-la.
9 No s'acaba d'encertar la manera de fer una proposta escaient i engrescadora d'aquest tipus de catequesi.
10 La resposta és petita, però els que hi participen ho valoren molt positivament.
11 No tenim, encara, prou catequistes preparats.
12 Falten plans, programes i materials adequats.

Adolescents-joves

13 La preparació per a rebre el sagrament de la confirmació és per als catequitzands la motivació principal d'aquest tipus de catequesi. Sovint també ho és per als qui fan l'oferta.
14 La majoria de catequitzands, un cop confirmats, abandonen la catequesi i perden el contacte amb la parròquia.
15 A uns, la catequesi els condueix a incorporar-se en algun moviment.
16 A d'altres, la catequesi els condueix a integrar-se en grups d'esplai, o similars, en els quals hi ha els moments catequètics corresponents.
17 Són força les parròquies que, després de la confirmació, conviden els adolescents a col·laborar en accions eclesials. Fer un servei catequètic, sol atreure'n alguns.

Infants

18 La catequesi d'infants aplega el nombre més gran de catequistes i de catequitzands.
19 S'hi fa una acció notable d'acolliment.
20 La falta de vivència cristiana de la família impedeix una adequada iniciació religiosa de l'infant que no rep aquella primera i necessària atenció catequètica anomenada despertar religiós de l'infant.
21 La poca demanda de classe de religió a l'escola comporta que la catequesi hagi de fer un treball més ample del que pròpiament li pertoca, amb els límits corresponents.

Especial

22 La catequesi especial està mínimament estesa.
23 L'experiència dels catequistes que hi treballen és gratificant, atesa la receptivitat dels catequitzands.
24 Contempla sobretot l'especificitat dels catequitzands amb síndrome de Down, que no poden integrar-se en els processos habituals de catequesi. També hi ha catequesi per als afectats de paràlisi cerebral i molt poca o nul·la per a persones amb d'altres classes de discapacitació.
25 S'hi troben a faltar catequistes preparats i materials adients.

ORGANITZACIÓ

Projecte

26 Falta un projecte global de catequesi per a totes les diòcesis de Catalunya i les Balears, projectes diocesans, i planificacions en àmbits més reduïts, per exemple arxiprestals.
27 Hi ha, però, una riquesa d'iniciatives, sovint poc compartides i fins desconegudes.
28 Manquen línies comunes d'organització catequètica, tant pel que fa a criteris teòrics com a plantejaments pràctics.
29 Falten processos catequètics per a les diverses etapes.
30 No hi ha un projecte per a facilitar l'educació cristiana dels batejats de 0-6 anys i per fer-ne el seguiment.

Materials

31 Els materials catequètics necessiten una renovació: Partint sempre de la fidelitat a la fe de l'Església, haurien d'estar més a l'abast dels catequitzands d'avui, de la seva sensibilitat i dels seus llenguatges.
32 En l'elaboració i presentació de materials s'ha de tenir molt present incorporar-hi la dimensió evangelitzadora o missionera de la catequesi, sobretot en els nostres dies.
33 Els materials han d'estar degudament graduats a l'interior de cada procés catequètic.
34 En la mida de les possibilitats, els materials haurien d'atendre les diverses situacions dels catequitzands.
35 Es troben a faltar recursos que utilitzin els llenguatges no verbals.

2. EL CATEQUISTA

La consciència de ser catequista

36 Els catequistes que se saben cridats per Déu, troben en aquesta vocació el fonament més sòlid per exercir el servei catequètic conforme al model que els ofereix Jesús, Mestre.
37 Aquest sentir-se cridats per Déu, és una motivació de fons de cara a una sòlida espiritualitat.
38 Els catequistes, en general, tenen consciència de fer un servei d'Església i de la responsabilitat que això comporta.
39 Tanmateix els costa més descobrir que la crida de Déu passa per les crides més immediates: Una invitació del prevere, d'un altre catequista, etc.
40 Malgrat una certa sensació d'inutilitat, pel que fa als resultats constatables, la majoria creu que ser catequista val la pena: Fa canviar la pròpia vida, madura la fe, augmenta el compromís.
41 La majoria posen esforç, fidelitat i dedicació en l'atenció als catequitzands, i confien en l'acció de l'Esperit Sant.
42 Creuen que, en general, la seva tasca és poc valorada per part de les famílies.
43 També experimenten en molts casos la manca de reconeixement per part d'altres sectors de la comunitat de vegades, fins dels mateixos preveres.

La formació

44 Els catequistes veuen la necessitat que tenen de formació, ja que se senten poc preparats per aquesta tasca.
45 Posen sobretot l'accent en la pedagogia activa.
46 També expressen la necessitat de continguts bíblics i teològics.
47 Reconeixen la importància d'una sòlida espiritualitat, tot i que no sempre els queda ben definit què s'entén per espiritualitat.
48 Els catequistes també desitgen que la formació sigui donada el més a prop possible de la seva residència: àmbits parroquial i arxiprestal.
49 Valoren les Escoles d'estiu i tot el que les Delegacions diocesanes ofereixen.
50 Bastants confessen que no aprofiten suficientment totes les possibilitats que se'ls ofereixen, encara que demanen mitjans de formació.
51 Valoren la incorporació dels més joves que, al seu entendre, necessiten un acompanyament particular per part dels catequistes més experimentats.

L'acompanyament

52 L'acompanyament mutu en el grup de catequistes sol viure's de manera gratificant i com a lloc de comunicació.
53 En general valoren l'acompanyament que els seus responsables els ofereixen, però n'hi ha que el troben a faltar.
54 Pensen que el prevere no es pot dispensar d'aquest acompanyament. També li demanen una orientació més eficaç.
55 Desitgen que el bisbe es faci, en la mesura del possible, més present en trobades i celebracions prop dels catequistes i catequitzands.
56 Lamenten el casos de comunitats on, entre els diversos grups i serveis que s'hi mouen, hi ha desconeixement mutu.

3. EN QUIN MÓN FEM LA CATEQUESI

La catequesi en relació a la família i l'entorn

57 Hi ha unes característiques de l'entorn que tenen gran influència en la família i repercussions en la catequesi: La mobilitat: la laboral, la de cap de setmana, la del jovent; la influència dels mitjans de comunicació social; el fet que la dona i l'home treballin fora de la llar; les famílies desestructurades; la cultura del consum; el problema de l'atur, etc.
58 Hi ha també unes actituds força constants en les persones o famílies:
L'individualisme: Es tradueix pel tancament dins el clos familiar, o en una relació molt restringida a petits grups d'amics. Però hi ha també famílies que se senten solidàries amb el patiment dels altres, i es mobilitzen per ajuts puntuals.
La preocupació pels fills: Per educar-los, o més aviat perquè rebin instrucció, per donar-los tot el que necessiten, pel seu benestar. Se sacrifiquen per ells, sovint els sobreprotegeixen.
La manca de comunicació: La vida, en conjunt molt apressada, no afavoreix el diàleg familiar encara menys, el conreu en família de la vivència de la fe cristiana. La manca d'imatges o signes religiosos a casa impedeix fins i tot de rebre un missatge visual de la fe, tan important en el despertar religiós dels infants.
La passió per la llibertat: Hi ha un major sentit de tolerància respecte de maneres de veure i de viure. No s'admeten imposicions, ni dogmatismes. Predomina una educació permissiva.
59 Pel que fa a la formació religiosa: Hi ha pares molt interessats per l'educació integral dels seus fills que miren amb bons ulls la catequesi i hi col·laboren. Però és freqüent el desinterès pel procés de catequització dels fills. Predomina el costum d'anar a catequesi només per poder fer la primera comunió, deixant-se endur pel muntatge social que sovint se'n deriva. Amb tot, aquest comportament no es pot considerar de forma simplificada.
60 Pel que fa a la catequesi: Sovint utilitza un llenguatge poc entenedor. No pot o no sap implicar-hi els pares; falta trobar aquells punts de connexió que poden interessar-los. Quan es tracta de reunions imprescindibles, és sovint la mare i no el pare la que hi assisteix. En força ocasions, són els avis els qui es preocupen de l'educació cristiana dels néts.
61 Molts catequistes estan poc implicats en les necessitats i en la vida del barri o del poble.
També n'hi ha que tenen un dèficit en el coneixement de la realitat cultural en la qual viuen els catequitzands.

La catequesi en relació a la comunitat cristiana

62 Hi ha preocupació en les comunitats cristianes per trobar iniciatives que afavoreixin una acció catequètica més missionera.
63 Massa vegades, però, la catequesi és el primer anunci de l'evangeli, i ha d'ocupar el lloc del que seria una acció missionera pròpiament dita.
64 Els creients practicants sovint limiten la seva col·laboració en les activitats de la parròquia, a l'etapa en què el seu fill va a catequesi.
65 Alguns creients practicants ocasionals, amb motiu de la catequesi dels seus fills, presenten moltes exigències.
66 De vegades els grups de la comunitat cristiana estan massa tancats en ells mateixos i són poc evangelitzadors.
67 Els qui vénen a demanar un servei de catequesi a l'Església, agraeixen trobar-hi bon acolliment i no un estil burocràtic.

La catequesi en relació a les celebracions litúrgiques

68 Els catequistes troben en les celebracions habituals i la vivència dels temps litúrgics, un aliment per a la seva espiritualitat.
69 Per a molts fidels l'Eucaristia dominical és el principal i únic moment catequètic. Valoren una bona homilia.
70 La participació en les celebracions litúrgiques de vegades resta a nivell de costum social.
71 Hi ha qui només recorre a pràctiques religioses en casos de necessitat i en situacions de dolor.
72 Els infants cada cop freqüenten menys la missa dominical, condicionats per la manca de participació de la família i reclamats per altres tipus de convocatòries.
73 Als adolescents, que no van integrant fe i vida, els costa trobar sentit a la celebració litúrgica.
74 Pels joves, sovint la litúrgia és poc atraient, poc festiva i comprensible, i no es facilita prou la seva participació activa en la celebració.
75 Hi ha celebracions que tradicionalment apleguen moltes persones que altrament no s'acosten a l'Església: Missa del Gall, diumenge de Rams, enterraments, aplecs i romiatges... i no s'aprofiten com ocasió per a una catequesi evangelitzadora.

La catequesi en relació a la pastoral evangelitzadora

76 Molts catequistes pensen que l'Església s'hauria de presentar amb una imatge més coherent i valenta.
77 L'atenció als més necessitats és un deure evangèlic prioritari i un testimoni que no enganya.
78 Sovintegen els catequistes que fan la seva tasca estricta, però es comprometen poc en la vida de la parròquia i no s'interessen per les altres realitats pastorals, sobretot de caràcter més evangelitzador.
79 Els adolescents i joves necessiten una atenció especial, amb un estil més participatiu. Aquests joves cristians són els més indicats per atreure altres joves a la fe.
80 Convocar els joves per fer accions solidàries pot conduir-los a prendre consciència de la necessitat d'iniciar un procés de fe.
81 Hi ha aspectes de cultura popular que són promocionats i recolzats des de la parròquia.
82 S'agraeix el capteniment dels preveres que orienten sense acaparar, tot procurant que els laics tinguin una participació cada cop més activa i competent en l'acció pastoral.

Capítol II
PROPOSTES

83 Després de la presentació de les constatacions, oferim les propostes. Són un recull de les peticions més significatives dels catequistes participants al Congrés i d'altres provinents de les Delegacions Diocesanes de Catequesi i del SIC.
Aquestes propostes es refereixen a la pastoral catequètica en general; s'adrecen a persones directament relacionades amb la catequesi; a organismes de la nostra Església; a la comunitat cristiana.

SIGLES

AA Apostolicam actuositatem. Vaticà II

CA Catequesis de adultos. Orientaciones pastorales. CEE (1991)

CC La Catequesi de la Comunitat. Orientacions pastorals per a la catequesi a Espanya, avui. CEE (1983)

CF El catequista y su formación. Orientaciones pastorales. CEE (1985)

CT Catechesi tradendae. Exhortació de Joan Pau II sobre la catequesi d'avui (1979)

DGC Directorium Catechisticum Generale. Directori General de Pastoral Catequètica (1971)

1. PROJECTE GLOBAL

84 D'acord amb el que recomana el Directori General de Catequesi (DGC cf. Introducció i 117) i atenent la petició dels catequistes: Que s'encomani l'elaboració d'un Projecte comú de pastoral catequètica que encamini i animi la catequesi de cadascuna de les diòcesis de Catalunya i Balears.
85 Que aquest projecte articuli correctament la catequesi amb les altres formes d'educació de la fe i les altres accions pastorals de l'Església.
86 Que es posi en pràctica progressivament, a les parròquies, arxiprestats, zones pastorals o demarcacions.

2. CATEQUESI EVANGELITZADORA

87 Atès que «la catequesi sovint s'ha de preocupar no tan sols d'alimentar i ensenyar la fe, sinó de suscitar-la contínuament amb l'ajuda de la gràcia» (CT 19): Que es vetlli perquè aquesta preocupació «inspiri el to, el llenguatge i el mètode de la catequesi» (CT 19).
88 Que els responsables de la catequesi i els catequistes tinguin en compte aquesta preocupació en el plantejament i el desenvolupament de les sessions de catequesi.
89 Que els responsables de la catequesi coneguin i valorin el treball que es duu a terme en els moviments i en les diverses accions evangelitzadores des de la catequesi, es promoguin trobades periòdiques entre tots els qui en són responsables.

3. PROCÉS CATEQUÉTIC

90 «El procés catequètic és un període intensiu de formació cristiana integral i fonamental, desenvolupat al llarg d'un temps determinat, és a dir, marcat per un principi i un final» (CC 236). La catequesi per a les grans etapes de la vida s'ha d'organitzar com un procés catequètic.
91 Que els responsables de la catequesi s'esforcin a conèixer i a assumir les implicacions pastorals que comporta organitzar la catequesi com un procés.
92 Que s'encarregui als experts l'elaboració de materials catequètics d'acord amb els processos corresponents a les grans etapes de la vida.

4. CATEQUESI D'ADULTS

93 «La catequesi d'adults és el procés paradigmàtic» (CC 237) «i la forma principal de la catequesi, car s'adreça a les persones que tenen la capacitat de viure el missatge cristià en la seva forma plenament desenvolupada» (CT 43). Urgeix una major implantació, a les nostres parròquies, de la catequesi d'adults.
94 Que els bisbes recomanin oportunament als adults cristians d'iniciar un procés catequètic.
95 Que els rectors suscitin i posin en marxa, en les seves parròquies i comunitats, grups de catequesi d'adults i aprofitin totes les ocasions per a fer-ne l'oferta.
96 Que els preveres es preparin per a exercir aquesta tasca i per a col·laborar en la formació de catequistes d'adults.
97 Que es valorin i es promoguin, sobretot des de les Delegacions diocesanes, les altres formes d'educació de la fe dels adults.

5. FORMACIÓ DE CATEQUISTES

98 «El motiu fonamental i suprem de la formació catequística és l'aptitud i l'habilitat per a comunicar el missatge evangèlic» (DGC 110). Que les Delegacions diocesanes empenyin els catequistes a participar en les diverses modalitats de formació segons els programes de l'«Escola Interdiocesana de Responsables de Catequesi» (EIRC) i l'«Escola Bàsica de Catequistes» (EBC).
99 Que s'asseguri una formació completa, actualitzada i permanent, tant pel que fa als continguts doctrinals com a la pedagogia i a la didàctica.
100 Que es dediquin persones, temps, esforços i diners a la formació de catequistes.
101 Que les parròquies facin un curset d'iniciació abans d'incorporar nous catequistes.
102 Que les Delegacions diocesanes de catequesi es comprometin a organitzar la formació tan a prop com sigui possible de la residència dels catequistes.
103 Que els catequistes es comprometin a participar en la formació que se'ls ofereix.

6. MATERIALS

104 «Cal donar una importància cabdal als Catecismes publicats per l'autoritat eclesiàstica» (DGC 119). «El Catecisme de l'Església Catòlica és destinat a encoratjar i a ajudar la redacció de nous catecismes locals que tinguin en compte les diverses situacions i cultures, però que guardin acuradament la unitat de la fe i la fidelitat a la doctrina catòlica» (Fidei depositum). «Els textos didàctics són mitjans subsidiaris...» Cap d'aquests textos no pot substituir la transmissió viva del missatge cristià» (DGC 120).
105 Que el SIC, en els seus cursos de formació de catequistes, inclogui l'estudi del Catecisme de l'Església Catòlica.
106 Que s'elaborin més materials de cara a la formació de catequistes i s'informi periòdicament dels que són més indicats.
107 Que els materials catequètics transmetin els continguts essencials de la fe, que els expressin amb un llenguatge comprensiu a la persona d'avui, i es facin ressò de la incidència que té en la catequesi la secularització de la nostra societat.
108 Que s'encomani la redacció de nous materials catequètics que continguin els avenços més contrastats en pedagogia i didàctica i es vetlli per anar-los actualitzant oportunament.
109 Que el SIC ofereixi materials per als diversos processos catequètics.

7. FAMÍLIA

110 Urgir els pares cristians a ser fidels al compromís que van contreure, el dia del seu matrimoni, quant a l'educació cristiana dels fills. Igualment a ser fidels al compromís contret el dia del baptisme dels seus fills. (Cf. Ritual del Matrimoni i Bateig dels infants).
111 Que els pares assegurin a casa el desvetllament religiós dels fills de 0-6 anys.
112 Que les famílies puguin trobar a la parròquia l'orientació i el suport necessaris per aquest desvetllament religiós.
113 Que s'impliquin en el procés de maduració de la fe del seus fills, que porten a la catequesi.
114 Que s'intensifiqui el treball amb els pares perquè comprenguin que l'objectiu de la catequesi és molt més ample i profund que la preparació per a rebre un sagrament.
115 Que s'ajudi eficaçment els pares a valorar la catequesi familiar com un lloc privilegiat que pot contribuir de manera molt eficaç a l'educació cristiana dels fills.

8. CATEQUISTES

116 «El catequista abans que res, ha de ser una persona de fe, un deixeble de Jesucrist que coneix i viu el missatge alliberador de l'Evangeli que ha de transmetre. Ha de ser capaç de donar, amb la seva vida, testimoni de la fe que professa i viu en l'Església» (CA 241).
117 Que els catequistes vetllin particularment la dimensió espiritual de la seva tasca catequètica i s'ajudin dels principals temps litúrgics per aprofundir la vivència de la fe.
118 Que donin testimoni de vida senzilla i solidària.
119 Que es tingui una cura especial a cridar joves per a la tasca de catequista.
120 Que els catequistes experimentats facin l'acompanyament d'altres catequistes, sobretot dels qui s'incorporen a aquesta tasca per primera vegada.

9. RECTORS–PREVERES

121 «El sacerdot és mestre i educador de la fe. Té la responsabilitat d'organitzar, animar, coordinar i dirigir l'acció catequètica de la seva comunitat en nom del bisbe» (CF 41).
122 Que els rectors i els altres preveres s'impliquin de tal manera en la pastoral catequètica, que els catequistes se sentin acompanyats, orientats i recolzats en la seva tasca.
123 Que els rectors encomanin normalment responsabilitats a diaques, religiosos/ses, laics/laiques; sobretot quan es trobin davant la impossibilitat d'atendre convenientment la pastoral catequètica.
124 Que es comprometin a fer amb les famílies una autèntica catequesi missionera, perquè difícilment es pot evangelitzar els infants sense evangelitzar els pares.
125 Que el prevere vetlli la pròpia formació catequètica car, «en la mesura de les seves possibilitats, ha de ser sobretot catequista de catequistes» (CF 42).

10. BISBE

126 El bisbe «és el primer responsable de la catequesi en l'Església local» (CT 63).
127 Que, en la mida de les seves possibilitats, es faci present en les trobades de catequistes, diocesanes, zonals, arxiprestals, per tal de conèixer més de prop l'activitat catequètica.
128 Que en l'exercici del seu mestratge faci referència a la tasca dels catequistes, en valori la dedicació i l'esforç, i els animi a continuar fent aquest servei eclesial malgrat les dificultats.
129 Que consideri la conveniència de reconèixer oficialment el ministeri de catequista, en l'Església diocesana.
130 Que aculli els continguts d'aquestes propostes en la forma i el temps convenients, els apliqui a la seva Església local.

11. SECRETARIAT INTERDIOCESÀ DE CATEQUESI (SIC)

131 Que el SIC assumeixi les Propostes del Congrés que li corresponen.
132 Que els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense i els de les Illes mirin de dotar el SIC amb persones i mitjans suficients per tal que pugui dur a terme les tasques encomanades.
133 Que el SIC presenti als bisbes la demanda de creació d'un Institut Superior de Pastoral Catequètica (DGC 109), que sigui punt de partença i de trobada de tot el que faci referència a l'estudi de la pastoral catequètica.
134 Que el SIC presenti a la Facultat de Teologia de Catalunya i als Rectors dels Seminaris la petició per a potenciar de la manera més adient la formació catequètica dels futurs preveres i diaques.

12. DELEGACIONS DIOCESANES DE CATEQUESI

135 «En el pla diocesà l'acció catequètica és animada i canalitzada per la Delegació diocesana a la qual pertoca de dirigir tota l'organització catequètica (CC 309).
136 Que les Delegacions diocesanes de catequesi estiguin atentes a captar les necessitats dels catequistes, vetllin per la seva formació i els recolzin en la seva tasca.
137 Que treballin de manera coordinada, tant com sigui possible, amb les altres entitats, organismes i serveis diocesans.
138 Que facin un estudi i un seguiment seriós del treball que es realitza en tots el camps de la catequesi, sobretot en el de la catequesi d'adults: continguts, mètode, objectius a curt i a llarg termini.

13. ESCOLA

139 A l'hora de dibuixar un «programa d'acció, cal tenir en compte les comeses que poden realitzar les institucions educatives, com és ara l'escola, tant la cristiana com la no confessional» (DGC 107). L'ensenyament de la religió a l'escola és una aportació imprescindible a l'educació de la fe i una gran ajuda per a la catequesi.
140 Que els catequistes estiguin atents a omplir el buit de coneixements que pateixen alguns catequitzands pel fet que no han rebut classe de religió, sigui perquè no l'han demanada, sigui perquè no se'ls ha ofert.
141 Que els responsables de la catequesi i els professors de religió de les Escoles harmonitzin els programes respectius, per tal d'evitar repeticions innecessàries en certa manera, contraproduents.
142 Que s'orienti els pares perquè exerceixin el dret de demanar classe de religió.
143 Que es valori la dimensió evangelitzadora de l'Escola catòlica, i que aquesta procuri treballar sempre de forma coordinada amb les altres instàncies pastorals que s'ocupen de la infància i joventut.

14. COMUNITAT PARROQUIAL

144 «La comunitat parroquial ha de continuar essent l'animadora de la catequesi i el seu lloc privilegiat» (CT 67).
145 Que els Consells Pastorals en els diversos nivells, diocesà, arxiprestal, parroquial, facin un seguiment eficaç de la catequesi, a l'àmbit corresponent, conscients que aquesta és una de les accions fonamentals de l'Església.
146 Que la comunitat cristiana es faci cada cop més conscient que la seva tasca pròpia ha de ser, sobretot, missionera. Moltes vegades la catequesi no pot conrear una fe viscuda, sinó que l'ha de proclamar per primera vegada.
147 Que la catequesi posi una atenció especial a promoure el desvetllament de les diverses vocacions del viure cristià.
148 Que els responsables de la comunitat parroquial facin un bon acolliment d'aquells que s'hi acosten, però, alhora, els demanin d'acceptar les condicions previstes de cara a l'educació i a la celebració de la fe dels adults, dels joves, dels infants.
149 Que la comunitat cristiana aculli els fills de les famílies que pateixen alguna discapacitació i es preocupi de tenir, segons les seves possibilitats, catequistes preparats per aquest tipus de catequesi.
150 Que la connexió entre pastoral parroquial i catequesi no solament es doni, sinó que s'expressi visiblement: La catequesi no és una acció més sinó que ha d'estar vinculada i connectada a tota la pastoral parroquial.
151 Que la comunitat cristiana valori la tasca de voluntariat que fan els catequistes.
152 Que els Consells pastorals estudiïn la possible necessitat de catequistes alliberats, que puguin assumir responsabilitats en la catequesi.
153 «Qualsevol acció apostòlica ha de brollar i rebre força de la caritat». «Avui, l'actuació caritativa pot i ha d'abraçar absolutament tots els homes i totes les necessitats» (AA 8).
154 Que la comunitat parroquial partint de la força de la caritat impliqui la catequesi en l'acció caritativa de l'Església.
155 Cal fomentar un lligam més estret entre la catequesi i la litúrgia de la comunitat. Perquè «la comunitat cristiana a mesura que va madurant la seva fe, viu en les celebracions litúrgiques, sobretot en l'Eucaristia, el culte en esperit i en veritat» (DGC 25).
156 Que s'asseguri una bona preparació i celebració dels sagraments superant-ne una visió purament de festa social.
157 Que els responsables de la catequesi col·laborin perquè les celebracions siguin més participades i engrescadores.
158 Que els catequistes considerin la participació en la missa dominical com la font i cimal de la seva vida cristiana.

CONCLUSIÓ

159 L'objectiu principal de la catequesi és acompanyar els catequitzands a la maduresa de la fe:Una fe coneguda, viscuda, celebrada i testimoniada. I aquest treball, la catequesi vol fer-lo en comunió i de manera coordinada amb el conjunt de l'acció pastoral de l'Església diocesana. És entre tots els fidels que hem de promoure i consolidar aquelles realitzacions més reeixides de la catequesi actual, rectificar allò que calgui alhora, emprendre amb valentia nous camins.
El SIC adreça als Bisbes de Catalunya i les Illes Balears aquestes constatacions i propostes que s'acaben d'exposar i alhora les ofereix al Concili Provincial Tarraconense, per tal que, si ho creu oportú, les incorpori al seu treball de reflexió.
Finalment, el SIC expressa que aquestes constatacions i propostes les considera no sols com el fruit més madur del I Congrés de Catequesi de Catalunya i les Illes, sinó també com una aportació qualificada dels catequistes a la reflexió i a l'acció de la pastoral catequètica.

Barcelona, 15 de maig de 1994
Festa de l'Ascensió del Senyor
Secretariat Interdiocesà de Catequesi
de Catalunya i les Illes (SIC).